El vi de Tutankamon

MADRID.- Una investigació ha permès identificar restes de vins blancs i tintos en les àmfores oposades en la tomba de Tutankamon. L'estudi s'ha realitzat sobre mostres arqueològiques procedents del Museu Britànic i del Museu Egipci del Caire i acaba amb la teoria que en l'Antic Egipte només es consumien vins tintos. L'estudi ha estat finançat per la Fundació per a la Cultura del Vi i en ell s'ha utilitzat un revolucionari sistema d'anàlisi que permet treballar a la comunitat científica amb quantitats de mostra mínimes. El faraó consumia vins elaborats amb tècniques molt similars a les actuals, i les àmfores oferien informació relativa a l'any d'elaboració, la zona de producció i la propietat, la qualitat i, també, el nom del viticultor responsable, segons els resultats de l'estudi. Aquesta beguda tenia una consideració social i econòmica que li situava entre les més preuades, molt per davant de la cervesa, el cost de la qual era deu vegades menor. El faraó i els temples eren els grans propietaris de vinyers. En el seu viatge al més enllà, Tutankamon va voler anar acompanyat dels millors vins dels seus cellers, elaborats amb tècniques pràcticament idèntiques a les actuals. AL descobrir la seva tomba en 1922, Howard Carter va trobar nombroses àmfores de vi amb inscripcions relatives a la seva qualitat, collita, procedència i elaborador. El que no se sabia, fins a ara, era si es tractava de vins tintos o blancs. També es desconeixia si el Shedeh, una beguda a la qual es fa referència en multitud de documents, era pròpiament va venir o estava elaborat a partir d'altres fruits com la magrana. La investigació, realitzada al llarg dels últims tres anys i que ha permès resoldre totes aquests dubtes, s'ha basat en l'estudi de residus sòlids extrets de 8 de les 26 àmfores oposades per Carter en la tomba de Tutankamon. Una de les claus de la investigació ha estat la posada a punt d'un mètode d'anàlisi inèdita que oferix una alta sensibilitat i gran selectivitat per a l'estudi de mostres arqueològiques i que permet la identificació de dos compostos marcadors de vi en arqueologia: l'àcid tartárico i l'àcid siríngico procedent de la malvidina, a partir de quantitats mínimes d'anàlisis. Valoració social La importància política, social i religiosa del vi en l'Antic Egipte era ben coneguda i està documentada en multitud d'inscripcions, pintures murals i representacions iconogràfiques. Bevien venir els faraons, els seus familiars, els seus ministres, els seus generals, els sacerdots, les classes acomodades i també el poble pla. En les tombes es dipositaven àmfores de vi com ofrena perquè el mort pogués disposar d'elles també en el Més enllà. Durant el Regne Nou (1.543-1.078 a. de C.), les àmfores s'identificaven de manera similar a com es fa amb les etiquetes dels vins actuals. La documentació més completa i extensa sobre la viticultura i l'elaboració del vi procedeix d'Egipte, on la vinya ja es conreava fa cinc mil anys en el Delta del riu Nil.

El vi de tutankamón

Máscara funeraria

Màscara funerària de TutankAmón en el Museu Egipci del Caire. Realitzada en or batut amb incrustacions de pasta de vidre i pedres dures és la peça més coneguda de l'art egipci.

TUTANKAMÓN Y LA SEVA ÉPOCA (contexta historic)

Quan el conde de Canarvon y Howard Carter van entrar en la antecámara de la tumba de Tutankamón el 4 de novembre de1922, es van trubar devant lo que parecia un amagatzem de mobles de luxe abandonat durant tres mil anys.Era surprenent y a la vegada procupant: tal y com va escriur Carter posteriorment, <>. ¡Pero quins problemas els esperaban! A el seu degut temps, amb la ayuda dels especialistas cedits per el Metropolitan Museum y el gobern egiptci, Carter va enpezar a clasificar els molts objectes que es van trovar tots yunta un adalt de laltre en aquell reduit espai.
Entre les peçes que li van dir més poderosament l'atenció es trobava a la cadira amb caps de hipopòtams situada a baix del gran ''lecho fúnebre''.El que es va dunar a dir ''trono dorado'' va impresionar a els excavadors per el seu esplandor y su ariginal belleza.

El sarcòfag de tutankamón